En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.
Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
diftong les formes femenines dels adjectius acabats en -cu. Per exemple, tant es pot pronunciar cons-pí-cu-a, in-nò-cu-es, và-cu-a com cons-pí-cua, in-nò-cues, và-cua.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)
[...]
, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)
[...]
